Infinit

Una espiral de consciència…

Sento profund que la vida no em pertany, la vida passa i es manifesta a través meu. Com més m’hi resisteixo, més pateixo. Quan m’entrego a ella, senzillament em viu en tots els seus matisos i colors. I en aquesta entrega, la vida és meravellosa i el Ser que es manifesta i s’expressa com a Roser troba el seu lloc dins la unitat.

Potser la única cosa a fer és seguir expandint la consciència dins nostre i retornar aquesta expansió a l’univers, a la font. Sento l’infinitud i l’eternitat a cada partícula del meu ser. La matèria torna a la terra i es recicla indefinidament. El SER continua el viatge en espiral. l el misteri segueix…

“I el no saber m’obre a la humilitat i a la compassió per seguir caminant i servint a la vida que em viu.”

INFINIT